Història de la tecnologia RFID

¿Com va començar la tecnologia RFID?

Molts desenvolupaments científics i tecnològics van començar com a usos militars i la Història de la tecnologia RFID no va ser l’excepció.

Durant la Segona Guerra Mundial, es van utilitzar radars per advertir l’aproximació dels avions. Però el problema era que els radars no podien identificar si l’avió detectat era enemic o si pertanyia a un exèrcit propi o aliats.

Com una espècie de primer sistema RFID passiu, membres de la RAF (Royal Air Force) van notar que si els seus pilots giraven els avions mentre s’acostaven, la senyal de radar reflectida canviava. D’aquesta manera podrien saber si aquests avions eren amics o enemics.

Al mateix temps, l’inventor del radar, el físic escocès Sir Robert Alexander Watson-Watt, també va desenvolupar el primer sistema per a identificar amics o enemics (IFF). Gràcies a aquest sistema, els britànics van instal·lar un transmissor en cada avió britànic. Aquests transmissors rebien les senyals del radar i després emetien una senyal que els identificava com a amics. Aquesta és la idea bàsica en la qual funciona la RFID.

Així va començar la història de la tecnologia RFID

La base de la tecnologia RFID va ser la combinació de tecnologia de radiodifusió i radar. Bàsicament, el procés és: un transmissor envia un senyal que és reflectit per un transponedor en el sistema RFID passiu. O bé, aquest transponedor respon transmetent un senyal a un sistema RFID actiu.

Però, es necessitaven més desenvolupaments científics perquè la tecnologia RFID es convertís en el que és avui en dia. La tecnologia RFID es va convertir en una part essencial de molts processos gràcies als canvis en els models comercials i també a les formes de fer negocis.

En 1948, Harry Stockman va publicar «Comunicacions mitjançant potència reflectida» en Proceedings of the IRE. Aquest document es pot considerar el naixement de la tecnologia RFID.

L’explosió de la RFID

Els avenços en les comunicacions de ràdiofreqüència i radar van continuar. Durant la dècada dels anys 50, es van dur a terme molts estudis orientats a crear sistemes segurs per a la seva aplicació en mines de carbó, exploracions petrolíferes i instal·lacions nuclears, i també controls d’accés o sistemes antirrobo.

A finals dels anys 60, les primeres activitats comercials van començar quan es van fundar Sensormatic i Checkpoint. Van desenvolupar un equip de vigilància electrònica anti-intrusió anomenat Electronic Article Surveillance (EAS).

EAS va ser el primer desenvolupament de RFID i va significar el preludi de l’explosió d’aquesta tecnologia als anys 70.

Finalment, el 1973, es van crear les primeres patents RFID. Primer, Mario W. Cardullo va obtenir una patent per a la seva etiqueta RFID activa amb memòria regrabable. En el mateix any, Charles Walton va rebre la patent del seu transponedor passiu utilitzat per desbloquejar portes sense claus.

Durant els anys 70 i 80, la tecnologia RFID es va desenvolupar en moltes direccions relacionades. D’un sistema per rastrejar camions carregats amb materials nuclears, que es convertiria en el sistema de control dels peatges, desenvolupat al Laboratori Nacional de Los Alamos per al Govern dels EUA. A un sistema per rastrejar persones en edificis, com a pacients en hospitals o empleats en oficines de l’empresa.

A finals dels 90 IBM va patentar el sistema RFID d’ultra alta freqüència (UHF). Aquest desenvolupament va significar la següent revolució en la tecnologia RFID i Etiquetes RFID, i escriurem aquesta evolució en els pròxims articles.