¿Com funciona la codificació RFID? El què i el perquè de la codificació RFID

Parlar sobre el què i el perquè de la codificació RFID és parlar dels propòsits de les comunicacions RFID. Al llarg del procés de disseny d’un sistema RFID, arriba el moment de decidir quina informació és rellevant emmagatzemar a l’etiqueta RFID i quina s’hauria d’emmagatzemar a la base de dades allotjada a la núvol a la qual està associat l’identificador RFID.
Aquesta decisió reanuda els propòsits principals per a tot el sistema RFID que estem construint. Aquesta és la raó d’aquest article, ja que saber com funciona la codificació RFID és poder anticipar tots els usos que podem aprofitar de la tecnologia RFID.

Característiques de la codificació RFID

Com com segurament ja saps, una etiqueta RFID està composta bàsicament per un xip incrustat en una antena sobre un substrat, i diversos materials com adhesiu, base i frontal.
El chip RFID UHF pot tenir fins a 4 bancs de memòria per codificar 4 tipus d’informació. Però no necessàriament a cada tipus d’informació li correspon estar en un banc de memòria concret. Anem a veure’n un per un.

La codificación de les etiquetes RFID

Bancs de memòria

1. Memòria TID: En la memòria TID, el fabricant del xip grava el número d’identificació del xip, que identifica el fabricant del xip, el tipus de xip, i el xip de manera única. En conseqüència, cada etiqueta RFID té un ID únic. Aquest número no pot ser reescrit o canviat després de la fabricació. Normalment, el número de la memòria TID té una longitud de 32 a 160 bits.
2. Memòria EPC: El codi electrònic del producte (EPC) varia de 96 bits a 496 bits, les longituds més comunes són 96 bits i 128 bits. El banc de memòria EPC és el més ràpid de llegir i és regrabable. L’estàndard Gen2 RFID del EPC va ser creat per complementar o reemplaçar els codis de barres, és per això que aquest número s’associa amb el producte al mateix temps que a les característiques individuals de l’article. Pot contenir informació escrita en ASCII mentre que no sigui més llarg de 96 o 128 bits.
3. Memòria d’usuari: No tots els xips tenen memòria d’usuari, la seva longitud pot variar de 0 a 512 bits. Originalment es va pensar per emmagatzemar dades com números de lot o dates de venciment, avui dia s’utilitza per afegir més informació si el banc EPC no és suficient. El banc de memòria d’usuari, quan existeix, arriba buit per part del fabricant.
4. Banc reservat: Aquest banc conté les contrasenyes d’accés i mort de 32 bits cadascuna. L’acces pasword s’utilitza per evitar la reescriptura per part d’una persona no autoritzada. La kill password s’utilitza per desactivar l’etiqueta RFID.

Tipus d’informació

1. Un número ID no personalizable: Aquest, perfectament podria ser el número TID. El número TID és fixat inicialment pel fabricant, com hem dit abans. Conté els números que s’assignen al fabricant i al tipus de xip. De fet, és un número que no diu res per si mateix sobre l’element etiquetat, però gràcies al programari del sistema RFID, podria estar associat amb informació rellevant en una base de dades.
2. Un ID personalitzat o un sistema de codificació: pot etiquetar un element amb un codi universal de producte (UPC) a la memòria EPC o al banc de memòria d’usuari de forma indistinta. Aquesta pràctica és comuna en aplicacions de baixa complexitat on el número es correlaciona directament amb l’element etiquetat. D’altra banda, un sistema de codificació com el ‘Serialised Global Trade Item Number’ (SGTIN) o com el ‘Global Returnable Asset Identifier’, estableixen estàndards per a la codificació d’etiquetes RFID en articles que viatgen a diferents ubicacions, d’aquesta manera aquests elements poden ser identificats individualment.
3. Dades i registres: dades que es necessiten per emmagatzemar a conveniència del client.
4. Contrasenyes: Contrasenyes per accedir i per desactivar l’etiqueta RFID.

¿Quién codifica una etiqueta?

Com a hem dit, el TID ve amb el xip. Altres bancs podrien ser codificats durant la fabricació de les etiquetes per al fabricant de consumibles RFID o podrien ser codificats per al client final a les seves instal·lacions. En tots dos casos, es necessita una impressora-codificadora RFID. A Trace-ID treballem amb impressores-codificadores RFID SATO i Zebra.